...si...

...Pot ser al final cadascú crea el què un mateix vol..el seu món , les idees i tot plegat , pero a vegades l'entorn se'ns queda curt, els recursos , la forma de vida,...Pot ser només cal trencar amb tot per ser realment feliç, per viure com vol un mateix, per ensenyar per fi a la nostre ment que no s'ha de dependre de res, ni tan sols dels ideals...tot i que a vegades són la nostra salvació...

No m'agrada pensar-ho però crec que la unica manera que existeix realment d'avançar és patint,perqué quan un pateix descobreix tot del què està format, i veu el què realment queda dins seu...tot allo que no volem admetre i tot el què és realitat , tot es mescla fins al punt d'arribar a un equlibri on es valora la importància del moment, les possibilitats de interpretar tot allò que volguem, d'una altra manera, de canviar el sentit de tot plegat en qualsevol moment...

He decicit viure SENTINT , i improvitzant el que el meu cor vol de veritat, encara que a vegades em fagi mal...viuré amb la tranquilitat que faig el què vull, el que sento, el què sóc en realitat...i de poder triar qui m'acompanya...