Poema de Miquel Martí i Pol.....

Repetiré el teu nom i el meu també
Me'ls diré en veu molt baixa, com un prec
o, tal volta, un conjur

De sobte et sento
molt a prop i el temor s'immobilitza
¿Ets dins meu? ¿Et perdré ,potser, si em moc?
Em tanca els ulls un calfred i et contemplo
com a través dels vidres enllorats
d'una finestra.

Pren-me tot, si tornes.

Miquel Martí i Pol