CLICK HERE FOR THOUSANDS OF FREE BLOGGER TEMPLATES »

miércoles, 29 de agosto de 2012

Una excepcional reflexió al Museu Barbier-Mueller de Barcelona

A Barcelona, al Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí hi he trobat, entre d'altres, aquest tresor: "L'art sobreviu a les societats que les creen. És la cresta visible d'aquell iceberg que és cada civilització enfonsada. Es diu sovint que la comprensió estètica és il.lusòria: el que sentim davant un relleu de Palenque no és el que sentia un maia. És cert. També ho és el fet que els nostres entiments i pensaments davant d'aqeulla obra d'art són reals. La nostra comprensió no és il.lusòria: és ambigua. Aquesta ambigüitat apareix en totes les nostres visions d eles obres d'altres civilitzacions i fins i tot davant les del nostre propi passat. No som ni grecs, ni xinesos, ni àrabs; tampoc no podem dir que comprenem del tot l'escultura romànica o la bizantina. Estem condemnats a la traducció, i cadascuna de les nostres traduccions, sigui de l'art gòtic o de l'egipci, és una metàfora, una transmutació de l'original. En l'art precolomb´s la bellesa no era un valor aïllat; en uns casos estava unida als valors religiosos, i en d'altres, a la utilitat. L'art no era un fi en si mateix, sinó un pont o un talismà. Pont: l'obra d'art ens porta de l'aqui d'ara a un allà en un altre temps.Talismà: l'obra canvia la realitat que veiem per una altra.L'obra d'art és un mitjà, un agent de transmissió de forces i poders, altres. La funció de l'art és obrir-nos les portes que donen a l'altra banda de la realitat" De l'article d'Octavio Paz "L'Art de Mèxic. Matèria i sentit" (No us perdeu el Museu probablement el tanquin al Desembre'12)

sábado, 4 de agosto de 2012

Dominó

Hacía varios días que quería escribir pero me decía : “es que no tienes nada realmente relevante que decir”. Y hoy tengo algo. Tengo algo que decir porqué he descubierto que no hace falta nada especial para explicar algo importante. Hoy simplemente mi lesión me ha obligado a seguir sentada en mi jardín de las delicias que tengo en mi propia casa. Luego he jugado al dominó con mi abuelo. Algo tan sencillo me ha hecho muy feliz y hacia tempo que no sentía tanta serenidad y amor en un estado tan puro. Así que eso es todo. Os he avisado que no era especial, pero si importante.